Unitat 1; L'Ésser Humà: La Nostra Espècire

LA TEORIA CEL·LULAR


Els nostres components més elementals, les cèl·lules, són observets per un microscopi, ja que són massa petits per veure'ls a simple vista.
La teoria d'aquestes petites masses són:

- Tots els éssers vius estàn formats per cèl·lules.

- La cèl·lula és la unitat funcional dels éssers vius, ja que és la que exerceix en les funcions vitals: nutrició, relació i reproducció.

- És la unitat d'origen dels èssers vius, ja que, tot s'origina d'una altra cèl·lula predecessora.

La cèl·lula eucariota, són les cèl·lules que tenen nucli, en el qual, es troba el material genètic.



LA CÈL·LULA INTERCANVIA SUBSTÀNSIES AMB EL MEDI

Hi han dos tipus de transport intervingut per proteïnes:

Transport passiu, sense càrrega ni despesa d'energia:

Simple: les molècules petites i sense càrrega travessen lliurament la membrana plasmàtica desde la zona on n'hi ha més concentració cap on n'hi ha menys, a favor gradient, per així igualar-se de a les dos bandes de la membrana.

Facilitada: les molècules petites i sense càrrega travessen la membrana per un tipus de canal que'ls facilita el treball. Hi han la mediada per canal i la mediada per transportador.

I, les de transport actiu, amb carrega i és necessita energia : que força a les molècules a pasar la membrana.



OSMOSI

Consisteix en la difusió de l'aigua a través de la membrana plasmàtica, que impedeix el pas de molècules grans. El seu objectiu és igualar la concentració a banda i banda de la membrana emigrant la l'aigua de la dissolució més diluïda cap a la més concentrada.



NIVELL D'ORGANITZACIÓ

1. Nivell molecular; Format per l'associació d'atoms.

2. Nivell cel·lular: Format per els diferents orgànuls i constitueix la unitat fonamental de la vida.

3. Nivell de teixit: Format per un conjunt de cèl·Lules especialitzades a realitzar una mateixa funció de manera coordinada.


4. Nivell d'organ: Format per l'associació de diferents teixits amb la finalitat de realitzar una funció particular.

5. Nivell de sistemes: Format per un conjunt d'organs construït pel el mateix tipus de teixit, i que duen a terme coordinadament una funció.

6. Nivell d'aparell: Format per un conjunt d'organs, de diferent composició i funció, que participen coordinadament en una funció superior.


7. Nivell d'organisme: Nivell que es correspon a la totalitat de l'ésser viu.


ELS TEIXITS

És un conjunt de cèl·lules semblants que realitzen una mateixa funció de manera coordinada.

Hi ha 4 tipus de teixits diferents:

Teixit epitelial: Format per cèl·lules formament adherides les unes a les altres per formar capes de cèl·lules.
Epiteli de revestiment: Recobreix i protegeix superfícies externes o conductes interns del nostre organisme.
Epiteli glandular: Agrupa les cèl·lules que segreguen diferents substàncies. Hi ha diferents tipus de glàndules:

Exocrines- Produeixen substàncies que són abocades a l'exterior.
Endocrines- Produeixen hormones que s'aboquen a la sang.
Mixtes- Poden actuar com a glàndules exocrines i endocrines simultàniament.

Teixit connectiu: Construit per cèl·lules poc diferenciades, envoltades d'una substància intercèl·lular de composició molt variable.
Teixit conjuntiu: Envolta i protegeix els òrgans.
Teixit adipós: Acumula greix a les seves cèl·lules.
Teixit cartalaginós: Produeixen una substància intercel·lular resistent i fexible; el cartílag.
Teixit ossi: Elaboren una substància intercel·lular rígida i compacta per sals minerals de calci i fòsfor: ossos.

Teixit muscular: Format per cèl·lules allargades, que contenen proteïnes fibril·lars responsables de la contracció i la relaxació muscular
Teixit muscular llis: Compost per cèl·lules allargades la contracció de les quals és involuntària.
Teixit muscular estriat: Format per cèl·lules la contracció de les quals és voluntària.
Teixit muscular cardíac: Format per cèl·lules la contracció de les quals és involuntària.

Teixit nerviós: Compost per una xarxa complexa en la qual interactuen íntimament cèl·lules de dos tipus:
Neurones: Presenten una forma dendrítica o aborescent, que permet establir connecions amb altres cèl·lules.
Cèl·lules de la glía: Cèl·lules que acompanyen, protegeixen i nodreixen les neurones.


ÒRGANS, SISTEMES I APARELLS

Òrgans: són l'agrupació de diversos teixits associats per dur a terme una funció en particular.

Sistemes: Format per òrgans compostos pel mateix tipus de teixit, realitzen una funció determinada.

Els principals;

Circulatori: Compost pel cor i vasos sanguinis. Condueix la sang per tot l'organisme per distribuix les substàncies nutritives i l'oxigen a totes les cèl·lules.

Limfàtic: Compost pels glàndis, els vasos i els capil·lars limfàtics. S'encarrega de retornar l'excés de líquid extracel·lular a la sang.

Muscular: Part activa de l'aparell locomotor. Compost pels musculs esquelètics.

Esquelètic: Constitueix el suport de l'aparell locomotor. El componen els ossos.

Nerviós: Format per l'encèfal, la medul·la espinal i els nervis. S'encarrega de percebre els estímuls del medi extern i de l'intern, condueix els impulsos nerviosos i elabora respostes.

Immunitari: Es distribueix per tot l'organisme i s'encarrega de neutralitzar les amenaces dels agents estranys.


Aparell: Formats per un conjunt d'òrgans de diferent composició i funció, actuen de manera coordinada per dur a terme una funció superior.

Digestiu: Compost pel tub digestiu i les glàndules digestives. En ell es degraden els aliments per obtenir substàncies nutritives.

Circulatori: Compost pel sistema circulatori i limfàtic. Conecta tots els sistemes i aparells de l'organisme, assegurant l'estabilitat del medi intern.

Respiratori: Compost per vies respiratories i pulmons. Permet l'intercanvi de gasos entre l'aire atmosfèric i la sang.

Urinari: Compost pels ronyons i les vies urinàries. És l'encarregat de expulsar les substàncies de rebuig produïdes en el metabolisme cel·lular.

Reproductor: En ell es produeixen els gàmetes, òvuls o espermatozoides [si es femení o masculí]. La seva unió pot donar origen a un nou individu.
 
Locomotor: Compost pel sistema muscular i esquelètic. S'encarrega dels moviments voluntàris i de la postura corporal.


SALUT I MALALTIA

Salut: Estat de bén estat entre el medi intern i extern.

Malalties: Hi han diferents tipus:

Físiques: produides per una lesió, una infecció o un procés degeneratiu de l'organisme.
Mentals: es deuen a alterscions en el funcionament òptim del cervell.
Socials: es produeixen per la convivència en un entorn social hostil com a conseqüèmcia d'una situació amb mancances econòmiques o educatives.

També es classifiquen en:

Infeccioses: es produeixen pel contagi, la invasió i la multiplicació d'un agent patogen en l'organisme. Aquest agents patògents poden ser: fongs, protozous, bacteris o virus.

NO Infeccioses: no són produïdes per agents patògens, per tant que, que les poden causar diverses causes: genètiques, nutricionals, autoimmunes, metabòliques, al·lèrgiques, tòxiques o traumàtiques.